Ir al contenido principal

EL JOKER



EL JOKER 

Resultat d'imatges de el joker


Joker és una pel·lícula estatunidenca del 2019 dirigida per Todd Phillips. És un thriller psicològic basat en personatges de DC Comics i està protagonitzat per Joaquin Phoenix com a Joker. La història està ambientada el 1981 i segueix els passos d'Arthur Fleck, un comediant fracassat i malalt mental, mentre comença una vida criminal a Gotham City. Joker és una producció de DC Films, Village Roadshow Pictures, Bron Creative i Joint Effort, distribuïda per Warner Bros. Pictures.

TRAMA:
El 1981, Arthur Fleck treballa de pallasso i viu amb la seva mare, la Penny, a Gotham City. L'Arthur pateix un trastorn neurològic que el fa riure en moments inapropiats, i visita una assistent social per a la medicació. Un vespre, mentre torna a casa amb metro, tres executius de Wayne Enterprises l'apallissen. Amb el revòlver que li ha deixat un company de feina en mata dos en defensa pròpia i després el restant a sang freda. Els homicidis i assassinat fan esclatar de sobte un moviment de protesta contra els rics de Gotham, amb màscares de pallasso com a símbol.

ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA 

1- La ficció serveix per entendre la realitat?

Molts cops les persones mal-interpreten les imatges que veuen i no distingeixen ficció de realitat. No obstant, gairebé totes les pel·lícules/series/curtmetratges de ficció volen transmetre un missatge, un estat o una idea que sí que existeix en la realitat.

Per tant, podem dir que sí, la ficció serveix i s'utilitza per entendre, transmetre i explicar la realitat. Però, nosaltres, els espectadors, l'hem d'entendre, i el més important, distingir-la del que és ficció. 

2- Quin diagnòstic li fan al Joker?
Arthur té una barreja bastant particular i perillosa de condicions, sent la més evident la qual té a veure amb els seus descontrolats atacs de riure.

Aquests descontrolats atacs de riure fan part d'una condició clínica anomenada Afectació pseudobulbar. Aquesta afectació és conseqüència de lesions greus en l'àrea cerebral, la qual cosa és consistent amb l'historial d'abús de què Arthur va ser víctima quan era nen. 

Ara, aquesta no és l'única malaltia d'Arthur. Els símptomes àmpliament descrits en la pel·lícula, com per exemple, la relació imaginària que té amb Murray Franklin. Aquesta condició és una de les més freqüents en el catàleg de malalties mentals i és l'Esquizofrènia Paranoide.

Els símptomes d'Arthur encaixen tots amb l'Esquizofrènia Paranoide: al·lucinacions, com les que va tenir amb Sophie Dumond; distorsió de la realitat, com per exemple, la relació que somiava tenir amb Murray Franklin, de pare i fill.

Per acabar de rematar, l'esquizofrènia que pateix Arthur té un component simptomàtic que inclou cert tipus de psicosi, reforçat en la seva expressió que "no creia que ell fos real", i que el té encadenat a una depressió successiva que literalment li impedeix ser feliç, com veiem a l'inici de la pel·lícula on Arthur literalment lluita per saber què significa ser feliç, estirant la seva boca en forma de somriure.

I l'element que falta en tota aquesta barreja, l'apatia. A Arthur li costa moltíssim treball creure que la vida té un propòsit, però curiosament quan comença a assassinar s'evidencia que això podria no ser tan cert. Després de començar a matar Arthur s'adona que l'únic que ho fa feliç és destruir a una altra persona i això és l'única cosa que calma la seva psicosi.

3- Hi ha causes socials del seu comportament?
Sí, en tota la pel·lícula, l'afany d'Arthur per adaptar-se a les normes de la societat, el porten a un estat d'insatisfacció permanent, on en cap moment sent algun tipus de felicitat, controlant els seus propis impulsos. 
Així que quan inicia la pel·lícula i aquesta mateixa societat en la qual ell tracta desesperadament d'encaixar, el mira com un fenomen a què cal trepitjar, maltractar i fins a destruir, pel pecat de ser diferent, el límit que Arthur s'havia posat senzillament desapareix i és aquí quan ocorre l'assassinat al metro. És llavors quan Arthur percep per primera vegada una cosa que li dóna felicitat i és destruir persones que en algun moment van intentar danyar-lo. Ho gaudeix fins al punt de literalment ballar d'alegria.

4- Quina és l'evolució de la malaltia del Joker?
Al principi de la pel·lícula el Joker no és feliç, ja que controla els seus propis sentiments, que són diferents dels d'una persona mentalment sana. No obstant, quan expressa el que sent (moment de l'assassinat del metro) i deixa enrere les pastilles, les visites a l'assistent social i deixar de controlar-se, es quan mostra com realment és i el que li agrada. Joker, òbviament, segueix patint els mateixos problemes mentals, la diferència és que ara ja és feliç perquè fa e que i agrada, encara que això sigui matar. 

5- Per què ell vol conèixer al seu pare?
El Joker va viure la seva vida sota abús físic i probablement també emocional per part d'un dels nuvis de la seva mare. Aquests degueren arribar al punt en que van afectar irreversiblement la seva capacitat cerebral. El que va seguir a partir d'allà, no és molt millor.

Quan Penny va ser reclosa, sense tenir cap mena d'accés a Arthur, es pot deduir que el jove va haver de passar aquest temps en alguna mena d'orfenat o en alguna llar de pas, on les condicions certament no van poder ser millors.

Aquesta gran falta d'una figura paterna és la que incita al Joker a voler conèixer al seu pare. Joker agafa a Thomas Wayne, una persona famosa, amb prestigi i a la que admira com el seu pare, així tenint-lo com el gran pare que mai ha tingut. 

6- D'on ve la seva agressivitat?
El Joker té un concepte diferent de felicitat al que pot tenir la resta de persones. Per a ell, la felicitat és matar a les persones que li han pogut fer mal. És per això, que el Joker realment no és conscient que està sent violent, si més no, no és la seva intenció, ell, simplement vol ser feliç, i això implica aquesta violència. És per això que el Joker, quan s'allibera de tot el que el controla, es veu tan violent.

7- Com canvia la concepció que té sobre el seu ideal/ideals?
Al 'inici de la pel·lícula el Joker creu que s'ha d'adaptar i encaixar en la societat, i no és feliç, ja que a causa dels seus problemes mentals li costa molt. Quan té lloc l'esdeveniment del metro, que és quan descobreix què és la felicitat per ell, s'adona que no ha d'adaptar-se a res i ha de ser ell mateix si vol ser feliç. És en aquest moment que canvien els seus ideals.

També canvien les idees que tenia sobre la seva mare, en Randall i en Murray Franklin, ja que els tenia com a referents fins que els fa responsables de les seves desgràcies i els mata.

8- Quines raons el mouen a l'hora d'actuar?
La cerca de la felicitat. L'objectiu del Joker durant tota la pel·lícula és poder ser ell mateix, descobrir què és la felicitat i gaudir-la, objectiu que assoleix al final.

9- Fa justícia social o personal?
Personalment, crec que el Joker no tenia intenció de fer cap revolució social ni de canviar el sistema, i per tant tampoc busca una justícia personal ni social. No obstant, està clar que sí s'esdevé una revolució social en defensa dels drets de les classes baixes. 

També crec que el Joker és conscient del que ha provocat, tot i això, l'únic que vol i gaudeix és la felicitat pròpia que té ell ara que fa el que li agrada.



Comentarios

  1. Guillem és un article complert. Per cert, com et vas sentir al veure la pel·lícula? Vas empatitzar amb el personatge?

    Luis

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL JO, L'ALLÒ I EL SUPER-JÒ

 EL JO,  L'ALLÒ I  EL  SUPER-JÒ   Per a entendre el jo, el super-jò i l'allò estudiarem la teoria sobre el psicoanàlisi de Freud. Freud, va desenvolupar un model de la ment que estava compost pee l'ALLÒ, el JO i el SUPER-JO, i el va anomenar el "aparell psíquic". Tant el ALLÒ, el JO i SUPER-JO, no són àrees físiques, sinó conceptualitzacions hipotètiques de funcions mentals importants. 1- L'ALLÒ   Opera al nivell inconscient. Respon al principi del plaer i està compost de dos tipus d'instints biològics o impulsos als quals va cridar Eros i Thanatos. L'Eros, o instint de vida, ajuda als individus a sobreviure; dirigeix ​​les activitats que sustenten la vida com la respiració, el menjar o el sexe. L'energia creada pels impulsos de vida es coneix com libido. En contrast, el Thanatos o instint de mort, són una sèrie de forces destructives que estan presents en tots els éssers vius. Quan l'energia es dirigeix ​​cap a altres, s'expres...

UNA CULTURA ÉS EL MODE DE VIDA D'UNA SOCIETAT

UNA CULTURA ÉS EL MODE DE VIDA D'UNA SOCIETAT "RALPH LINTON" Primer de tot, per a poder treballar i entendre aquesta afirmació, hem de tenir clars els conceptes de cultura i societat.     CULTURA:   Informació transmesa (entre membres d'una mateixa espècie) per aprenentatge social, és a dir, per imitació, per educació, ensenyament o per assimilació. Els trets culturals o   mems   són les unitats de transmissió cultural. SOCIETAT:   (del llatí   societas , associació, comunitat, derivat de   socius , soci, company) En sentit general, agrupació d'individus que estableixen vincles i relacions recíprocs, i interaccions estables. En aquest sentit ampli, la definició s'aplica tant a societats animals com a societats humanes. En sentit restringit, societat és l'agrupació constituïda (naturalment, segons Aristòtil) sobre un territori-nació per individus humans, que, participant d'una mateixa cultura i d'unes mateixes institucions s...

PERSONES, QUÈ SÓN?

PERSONES, QUÈ SÓN? La paraula persona al·ludeix a un ésser que té un cervell racional i que per tant té coneixement i consciència de si mateix. L'únic ésser que compta com a persona és l'home. Els tres trets essencials de la persona són: que existeix en si, que és una substància individual i que compta amb una naturalesa racional.  En el llenguatge jurídic, hi ha dos tipus de persones: les naturals (equivalents als éssers humans) i les jurídiques (equivalents a les seves construccions legals). Això, apunta a un ús del terme "persona" com un subjecte portador de drets i obligacions, és a dir, una persona és un ens capaç d'accionar jurídicament, i no necessàriament un individu de l'espècie.  Des del punt de vista psicològic, la paraula persona es designa a un ésser concret, tenint en compte tant els seus aspectes físics com psíquics. Una persona percep i interpreta l'estat d'ànim, el caràcter i la forma d'actuar de les persones, a m...