EL JO, L'ALLÒ I EL SUPER-JÒ
Per a entendre el jo, el super-jò i l'allò estudiarem la teoria sobre el psicoanàlisi de Freud.
Freud, va desenvolupar un model de la ment que estava compost pee l'ALLÒ, el JO i el SUPER-JO, i el va anomenar el "aparell psíquic". Tant el ALLÒ, el JO i SUPER-JO, no són àrees físiques, sinó conceptualitzacions hipotètiques de funcions mentals importants.
1- L'ALLÒ
Opera al nivell inconscient. Respon al principi del plaer i està compost de dos tipus d'instints biològics o impulsos als quals va cridar Eros i Thanatos. L'Eros, o instint de vida, ajuda als individus a sobreviure; dirigeix les activitats que sustenten la vida com la respiració, el menjar o el sexe. L'energia creada pels impulsos de vida es coneix com libido. En contrast, el Thanatos o instint de mort, són una sèrie de forces destructives que estan presents en tots els éssers vius. Quan l'energia es dirigeix cap a altres, s'expressa en agressions i violència. Freud pensava que l'Eros té és més poder-vos que el Thanatos, ja facilita que la gent sobrevisqui en comptes d'autodestruir.
2-El JO (o ego)
Es desenvolupa durant la infància. El seu objectiu és satisfer les demandes de l'ALLÒ dins de l'acceptació social. En contrast amb el ALLÒ, el JO segueix el principi de realitat i opera en el conscient i el subconscient.
3-El SUPER-JO (o superego)
És el responsable d'assegurar que se segueixen uns estàndards morals, de manera que actua amb el principi de moralitat i ens motiva a actuar amb un comportament socialment acceptable i responsable. El SUPER-JO, pot fer a una persona sentir-se culpable per no seguir les normes. Quan hi ha un conflicte entre objectius de l'ALLÒ i el SUPER-JO, el JO actua com a mediador. El JO posseeix mecanismes de defensa per prevenir l'ansietat d'aquests conflictes. Aquests nivells o les instàncies es superposen, és a dir s'integren i d'aquesta manera funciona el psiquisme humà. Aquest és un procés que es va des del moment en què una persona neix.
Quan un neix és tot ALLÒ, les seves necessitats d'alimentació, higiene, son i contacte s'han de satisfer immediatament, perquè no posseeix la capacitat d'espera, és a dir es regeix per un principi de plaer, és impacient. A poc a poc va aprenent a esperar, percep que algú us anima, distingeix situacions, és aquest el moment en què sorgeix el JO i a mesura que va creixent continua amb els seus aprenentatges.
Entre aquests aprenentatges distingeix que hi ha coses que no pot fer i altres que sí, llavors és quan comença a formar-se el SUPER-JO. Un nen va orientant la seva conducta com dictamina els adults els que li van atorgar premis o càstigs segons respongui o no a les normes o indicacions que aquests donen.
Per acabar d'entendre millor la teoria del jo, el super-jo i l'allò,se'ns presenta a imatge d'un iceberg, en el que es situen aquests tres conceptes.
Freud, va desenvolupar un model de la ment que estava compost pee l'ALLÒ, el JO i el SUPER-JO, i el va anomenar el "aparell psíquic". Tant el ALLÒ, el JO i SUPER-JO, no són àrees físiques, sinó conceptualitzacions hipotètiques de funcions mentals importants.
1- L'ALLÒ
Opera al nivell inconscient. Respon al principi del plaer i està compost de dos tipus d'instints biològics o impulsos als quals va cridar Eros i Thanatos. L'Eros, o instint de vida, ajuda als individus a sobreviure; dirigeix les activitats que sustenten la vida com la respiració, el menjar o el sexe. L'energia creada pels impulsos de vida es coneix com libido. En contrast, el Thanatos o instint de mort, són una sèrie de forces destructives que estan presents en tots els éssers vius. Quan l'energia es dirigeix cap a altres, s'expressa en agressions i violència. Freud pensava que l'Eros té és més poder-vos que el Thanatos, ja facilita que la gent sobrevisqui en comptes d'autodestruir.
2-El JO (o ego)
Es desenvolupa durant la infància. El seu objectiu és satisfer les demandes de l'ALLÒ dins de l'acceptació social. En contrast amb el ALLÒ, el JO segueix el principi de realitat i opera en el conscient i el subconscient.
3-El SUPER-JO (o superego)
És el responsable d'assegurar que se segueixen uns estàndards morals, de manera que actua amb el principi de moralitat i ens motiva a actuar amb un comportament socialment acceptable i responsable. El SUPER-JO, pot fer a una persona sentir-se culpable per no seguir les normes. Quan hi ha un conflicte entre objectius de l'ALLÒ i el SUPER-JO, el JO actua com a mediador. El JO posseeix mecanismes de defensa per prevenir l'ansietat d'aquests conflictes. Aquests nivells o les instàncies es superposen, és a dir s'integren i d'aquesta manera funciona el psiquisme humà. Aquest és un procés que es va des del moment en què una persona neix.
Quan un neix és tot ALLÒ, les seves necessitats d'alimentació, higiene, son i contacte s'han de satisfer immediatament, perquè no posseeix la capacitat d'espera, és a dir es regeix per un principi de plaer, és impacient. A poc a poc va aprenent a esperar, percep que algú us anima, distingeix situacions, és aquest el moment en què sorgeix el JO i a mesura que va creixent continua amb els seus aprenentatges.
Entre aquests aprenentatges distingeix que hi ha coses que no pot fer i altres que sí, llavors és quan comença a formar-se el SUPER-JO. Un nen va orientant la seva conducta com dictamina els adults els que li van atorgar premis o càstigs segons respongui o no a les normes o indicacions que aquests donen.
Per acabar d'entendre millor la teoria del jo, el super-jo i l'allò,se'ns presenta a imatge d'un iceberg, en el que es situen aquests tres conceptes.
En aquesta, es pot veure i entendre clarament els tres conceptes i com es manifesten.
Comentarios
Publicar un comentario